The sea's only gifts are harsh blows, and occasionally the chance to feel strong. Now I don't know much about the sea, but I do know that that's the way it is here. And I also know how important it is in life not necessarily to be strong but to feel strong. To measure yourself at least once. To find yourself at least once in the most ancient of human conditions. Facing the blind death stone alone, with nothing to help you but your hands and your own head.
Avui m'haig de sentir forta, potser és el repte més difícil, mesurar el que un mateix és capàs de fer, sol. Per un mateix. Sense ningú. Algun cop heu provat de quedar-vos en una habitació completament blanca durant unes hores? El cervell començarà a veure "visions" ja que necessita que li arribin estímuls per processar de manera contínua. Doncs potser és el que m'està passant; el fet és que no estic rebent estímuls, el meu cervell està en estat de shock, però, per una altre banda i de manera molt necessària, el meu cor em demana avançar. Sento que és contradictori, confús, difós...
Ahir al cau, vem fer una activitat que es basava en dir l'opinió sobre unes frases d'en Paulo Coelho que havien triat ells anteriorment segons les que creien que eren més importants de manera personal. Van sortir diferents opinions, moments de tensió, però, finalment, tot són punts de vista que serveixen per refer-mar el propi i fins i tot conèixer més els del teu voltant. Jo, com a cap, vaig quedar-me en segon pla i simplement vaig gaudir de l'espectacle. Com a futura pedagoga, veure com els pioners anaven debatent sobre si és més important marcar-te objectius en la vida, plantejar-se que no has de deixar passar oportunitats, viure amb la raó la qual hem estat creats, i moltíssimes més, eren com un llibre obert per entendre una mica més com està el nostre jovent segons el moment el que estem vivint. És veritat que la mostra és insignificant i poc influent, però és el més proper a mi.Hi han opinions diverses sobre això, que si som uns menjaflors, uns hippicrostes, una secta; jo crec que és el resultat d'una manera d'entendre el que ens envolta, de manera crítica, austera, fins i tot optimista dintre del que cap.
Vull marxar a veure món, veure com de diferent pot ser el terme "educar", com eduquen, quina importància li donen al fet d'ensenyar i d'aprendre en diferents cultures. Potser no cal marxar molt lluny per trobar-ne, però, en un futur no molt llunyà, aquest projecte es podrà dur a terme. Aquí començo i deixo per escrit, que tot està per fer i que tot és possible, per tant, endavant!
Avui m'haig de sentir forta, potser és el repte més difícil, mesurar el que un mateix és capàs de fer, sol. Per un mateix. Sense ningú. Algun cop heu provat de quedar-vos en una habitació completament blanca durant unes hores? El cervell començarà a veure "visions" ja que necessita que li arribin estímuls per processar de manera contínua. Doncs potser és el que m'està passant; el fet és que no estic rebent estímuls, el meu cervell està en estat de shock, però, per una altre banda i de manera molt necessària, el meu cor em demana avançar. Sento que és contradictori, confús, difós...
Ahir al cau, vem fer una activitat que es basava en dir l'opinió sobre unes frases d'en Paulo Coelho que havien triat ells anteriorment segons les que creien que eren més importants de manera personal. Van sortir diferents opinions, moments de tensió, però, finalment, tot són punts de vista que serveixen per refer-mar el propi i fins i tot conèixer més els del teu voltant. Jo, com a cap, vaig quedar-me en segon pla i simplement vaig gaudir de l'espectacle. Com a futura pedagoga, veure com els pioners anaven debatent sobre si és més important marcar-te objectius en la vida, plantejar-se que no has de deixar passar oportunitats, viure amb la raó la qual hem estat creats, i moltíssimes més, eren com un llibre obert per entendre una mica més com està el nostre jovent segons el moment el que estem vivint. És veritat que la mostra és insignificant i poc influent, però és el més proper a mi.Hi han opinions diverses sobre això, que si som uns menjaflors, uns hippicrostes, una secta; jo crec que és el resultat d'una manera d'entendre el que ens envolta, de manera crítica, austera, fins i tot optimista dintre del que cap.
Vull marxar a veure món, veure com de diferent pot ser el terme "educar", com eduquen, quina importància li donen al fet d'ensenyar i d'aprendre en diferents cultures. Potser no cal marxar molt lluny per trobar-ne, però, en un futur no molt llunyà, aquest projecte es podrà dur a terme. Aquí començo i deixo per escrit, que tot està per fer i que tot és possible, per tant, endavant!
En el moment més àlgid de la nit, mirant aquesta foto me'n adono del que tinc, i és or! De llagrimeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada