dimecres, 6 de febrer del 2013

I ser una ànima errant

Rere el tronc de la més alta alzina
s'alça un cos nu; el teu cos ple d'espines.
Respires, prens alè.
Sospires, tems saber.
Ferides que són part del teu present,
cosmètica del teu comportament.

Mira lluny. Ves corrents. Venç, les ventades de vells temps.
No miris enrere. Lluita sol enmig de l'era.
Estima tot allò que tens. No deixis mai de caminar descalç,
No fos cas que prenguis mal.

Nusos amb força estrenyen la vida.
Records de paraules que et fan companyia.
L'abraces, en vols més.
L'estimes, a canvi de res.
Les mans suen sang durant molt de temps.
Fiblades d'amors, històries que no entens.

Des que les mancances són virtuts,
des que vuit errors són vuit honors,
sento dir per homes, sense embuts,
que la vida els presta el joc de ser com són.




~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~


Ahir diumenge 3 a Salvados, Jordi Évole va fer una comparació sobre l'educació i el sistema entre Finlàndia i Espanya, les noies en pràctiques que eren d'Espanya però que estaven allà dalt deien que si volíem funcionar de la mateixa manera, hauríem de canviar la societat sencera. Jo crec que algo que ens diferencia negativament de molts altres països, és la cultura de l'esforç. 
Si busco el significat d'esforçar-se,  
v. intr. pron. [LC] Desplegar la pròpia força física o moral per vèncer una resistència, per aconseguir quelcom vencent dificultats.

El que ens hauria d'impulsar a esforçar-nos més és la motivació intrínseca i no assolir objectius materialistes, mesurables, en fi, diguem-ne objectius extrínsecament capitalistes. 

-----------------------------------------------------------------------------------

Avui dia 6 una persona molt important per mi m'ha dit que sentia admiració cap a mi ja que havia fet un pas endavant amb les relacions amistoses juvenils, és a dir, ser un pèl egoista amb els demés per així aconseguir el millor per a un mateix. Acabar amb la irreal vida de "bon rotllisme on tots som amics de tots". Té por del que pot passar a curt termini, però a la llarga sap que acabarà guanyant. Tant complicat... 
Llavors penso en si aquesta reflexió que vaig fer fa uns mesos m'ha sortit a compte, sent dins meu un cor amb ganes de viure el que contesta tot dient que vol més emocions, viure més, anar més enllà.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada