Tenim la necessitat de sentir-nos estimats. Però hi ha la creença que tot depèn dels demés quan no és així; la capacitat d'un mateix per arribar a aquest sentiment depèn d'ell de com ho entengui, de com ho percebi, del seu entorn, de tot el que li envolta i que està màximament influït en com després pugui reaccionar als estímuls que li deparin, situacions que són tant influents que arriben a poder canviar actituds.
Creixem, canviem, busquem quelcom que ens estimuli, que ens facin sentir intensament vius. Les relacions són merament una necessitat de l’individu, però tant importants com l’aire que respirem. Podríem dir que sí, sentir-nos estimats és important. És un gran pilar de la nostra motivació, els demés, els teus, els que estan sempre al teu costat; aquesta gent és important per seguir endavant però, qui tria què fer... sí, ja ho sabeu. Però què és sinó una vida sense risc, sense aquest sentiment d'estar buscant constantment aquella llibertat que és tant plena. Actualment poca gent creu en això, en comptes de mirar cap en fora hauríem de mirar cap en dintre. Com aconseguir créixer com a persona, buscar en el fons de la nostra manera de ser el que necessitem i buscar situacions amb les quals ho puguis complir, persones que recolzin aquest sentiment. Viure sense un per què és com matar en contra de la guerra. Així potser seríem més feliços, potser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada