Com que ahir no vaig fer el repàs de com va ser el meu 2012, el faré avui.
Va ser quan vaig notar més que el meu crecle d'amistat s'estava explaiant, quan ja vaig tenir més confiança amb la gent del cau tot fent que estigués descobrint una part original de mi. D'alguna manera és l'any que més m'he trobat, tot i que hagi estat un any dur ja que moltes amistats properes van seguir fent el seu camí, com és normal i ens veiem menys.
És l'any que feia psicologia però que ho vaig deixar perquè no era el que m'omplia com per seguir estudiant i menys després treballant. També va ser l'any que vaig portar un equip de bàsquet jo sola, el Mini "A" femení totes unes perles de nenas i unes campiones.
Amb el cau vem fer sortida de caps a Menorca pel pont de Maig i va ser esplèndida, una illa que té un encant meravellós i a l'hora místic, no sé ven bé com exlpicar-ho.
A casa durant aquest any les coses han canviat molt, però seguim estant bé, sempre que estiguem junts.
Aquesta any he hagut d'encarar el repte més gran de la meva vida, degut a algues situacions doncs vaig haver de prendre unes decisions això, també té les seves conseqüències i és el més difícil que he trobat en aquesta vida, peruqè no em puc aferrar a elles. Però ho hauré de fer, pel bé d'ell i pel meu.
També m'emporto molte snoves cares que m'han donat moltíssim i espero que així segueixi.
He començat pedagogia, el meu lloc dintre del món universitari, el sentiment d'enaixar en un lloc i el fet de no saber què vull fer amb la meva vida són sentimentalment contràries.
Cada cop estic encaminant més bé el meu camí, perfilant cap on vull anar. Sobretot, sense deixar de tenir ganes de viure, perquè mai saps quan pots parar de tenir oportunitats.
I ja per despedir aquest, deixo un vídeo el qual em fa pensar en el dia a dia, com la rutina és excepcional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada