Marxem, ben lluny. A un lloc on el teu somriure es confongui amb el resplendor del sol, més enllà, que no es pugui comparar la fredor de la brisa marina matinal en els óssos amb la teva mirada penetrant. On tinguem forces per esborrar el passat, encara més, una tabula rassa. Calmant-me amb passos ferms, sentint la teva presència. Potser aquest lloc no existeix, tot i que, si per mi fos, seria aquí i ara.
Però un petit error pot causar el desastre, per tant, ho deixarem en aquest món paral·lel el qual poc a poc està sent descobert, el món és tant petit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada