Avui no he fet el típic trajecte Mundet-Catalunya, he baixat a Fontana. Sense cap idea preestablerta, simplement passejar pels carrers d'aquest barri, amb el bell record de les seves festes majors, del color, de la companyia, places que eren farcides de somriures, diamant, plaça major, torrent de l'olla, Virreina, planeta.
Ha estat en el primer moment, sortir del metro, girar a l'esquerra i sentir-me com a casa. Petites botigues, edificis heterogenis, bars curiosos, espais que desprenien tendresa. Sento una atracció per Gràcia, no ho sé, és dels indrets que més aprecio... és com un rebifar dins meu, fins i tot acaba sent ximple, és un lloc, què més dóna?
Necessitava situar-me en un lloc on ningú em conegués, caminar, estar sola, però no en el mateix lloc. Hi han cops que la millor manera de replantejar-te les coses és estant lluny d'elles. D'altres que necessites conviure en altres afers per valorar, valorar? Què se n'ha fet d'això? Ha arribat un moment en que el temps és tant feixuc, ràpid, que ja no veiem amb perspectiva. Societat líquida, globalitzada, etiquetada, estereotipada... El llibre que m'estic llegint ho reflecteix completament. A una tribu de Mèxic no existeix el terme "hola" i en comptes diuen "com tens el cor"? I en canvi, a Estats Units el 4 de Juliol la gent embogeix per un concurs d'avia'm qui fa el rècord de menjar més hot dogs en menys temps. Com hem arribat a tant extrem?
Ens intoxiquem, acabem sent més coses i menys persones. Segueixo pensant que la gran majoria es centren en el "món" que els hi envolta. Si tot està en ordre, llavors no hi ha cap problema. Quin és el futur per la humanitat? M'escandalitzo quan veig que falten moltes més persones amb esperit crític, potser per això sóc voluntària amb infats i joves, perquè crec i vull un futur millor. Vull deixar el món millor del que me l'he trobat, però a aquest pas, el deixaré pitjor i tot. M'ensorro, la persona que veig al mirall és la que vull ser? Mica en mica, de moment la cosa s'aguanta.
I per què no veure el món des d'aquesta perspectiva?
Clara Peya i la seva exquisita música, la veu de la Judit Neddermann és inconfundible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada