Love it will not betray you
Dismay or enslave you, it will set you free
Be more like the man you were made to be
There is a design, an alignment, a cry
Of my heart to see,
The beauty of love as it was made to be
Dismay or enslave you, it will set you free
Be more like the man you were made to be
There is a design, an alignment, a cry
Of my heart to see,
The beauty of love as it was made to be
La persona que vaig ser feta per ser.. per sentir el que vull, és el que "set me free". És curiós com tenim la necessitat de buscar la resposta a coses tant impossibles com el significat de la vida, molts cops m'ho he plantejat. No segueix cap ordre, quan penses que tenies tot al seu lloc, que havies superat quelcom, pam, la vida t'ho treu de lloc. Per què estem aquí? Quin és el proper pas que haig de fer? Cap on vull tirar? Amb qui?
Aquest cap de stemana de carnaval, tot i ser diferent també ha tingut les seves coses bones; però el que encara no em puc treure del cap com persones del meu voltant, que potser ara estan lluny, hagin pogut arribar al punt de fotre's droga pel nas, ja no és el simple acte. Sinó tot el que engloba el fet. Com ha arribat a aquest punt la Cristina? I la Ivette? En quin moment van decidir tirar per la finestra tantes oportunitats que potser perdran... No crec ni que s'hagin fet aquest plantejament, simplement pel morbo de provar coses noves i el típic tòpic "jo controlo". Seré jo la rara que veu les coses amb projecció i perspectiva? Se que no però hi han cops que veig com el meu ventall d'amistats del passat va canviant, uns a millor i d'altres a pitjor, des del meu parer. But man is a giddy thing... exacte. Llavors em sento culpable per si vaig tenir l'oportunitat d'ajudar, o qui tingués aquesta no l'encaminés cap el bon camí. Les relacions ens condicionen tant.. vet aquí perquè en aquest temps una de les persones amb qui havia viscut molt ja no està en el meu cercle. Una persona que no respecte el que tu creus, ja no de recolzar els mateixos ideals, pots tenir punts de vista diferents, però respectar-los. Però jo no sóc així i per tant, no vull compartir el temps amb elles.
Projectes que e svan realitzant poc a poc, escapada al Port de la Selva tot fent una part del GR-92, Mallorca pel Pont de Maig imaginari, workcamp per Europa a l'Aagost, per què serà que tot és fora de lo proper? Vilassar de'm queda petit, però la gent segueix, encara existeix la possibilitat de seguir amb els de sempre, els que comparteixen inquiteuds com les teves i aquest és le tresor més preuat que un pot tenir.
Emancipate yourself from mental slavery
De les fotos que més carinyo tinc, el dia dels meus 18, tot era perfecte, el caliu de germanor...
Quan ens juntàvem ens menjàvem el món, ara el món ens ha dividit.
Cómo llegar a ser nosotras mismas sin perdernos unas a otras.
4t d'ESO tot uns cadellets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada