Últim dia de vacances, demà comença altre cop la rutina, però no se'm fa gens pesat. Arribo carregada d'energia i amb ganes d'emprendre nous projectes. Per aquest semestre m'he proposat llevar-me més d'hora i caminar, caminar molt; recórrer nous racons de Barcelona sense cap mena de lògica... És de la manera que puc pensar, deslliurar-me. Sentir que les cames van soles mentre contemplo el meu voltant. M'agrada observar i analitzar el que m'agrada i el que no m'agrada, i si puc treure algun benefici del que veig. Crec que això em fa poder avançar, si el teu voltant t'impulsa a anar a més, el camí no té límit...
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Aquesta imatge m'identifica molt, no només per la clara evidència sinó també pel tarannà que exposa. No sé com explicar-ho. Igual que un anunci de la tele s'exposa per exemple fent que a casa la dona sigui la que neteja, cuina etc. Doncs em transmet realitat, bellesa, crec que és una foto brillant, perquè el missatge que transmet és sublim, que diu molt més que una explicació, com ara, el que m'està passant a mi...
Què faries si els diners no importessin?
Així és com hauríem de funcionar, prioritzant el que volem.
Forget the money
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada