Cap de setmana amunt i a vall, estant poc a casa i molt a arreu. De Mataró a Barcelona, tornant a Vilassar, Canet... Formació de caps de tot Catalunya, 90 persones debatent sobre l'esperit crític, la ciutadania, el compromís... Estava enfocat per a que arribem a plantejar-nos si el cau influeix en la forma de viure, o si el cau ajuda a millorar quan en la vida real, se't plantegen situacions en societat. He reflexionat molt, érem 30 en el grup que m'ha tocat. Reus, Cerdanyola, Lleida, Molins de Rei, Cabrils... Molts contextos, molt diferents, moltes ànimes que treien de dins seu el propi granet de sorra.
Què vol dir ser un ciutadà exemplar? És tant relatiu, cadascun es regeix per un ordre de valors amb sentit per aquella única persona. Gent que deia que sí que ho era perquè respectava les lleis, que de tant en tant sí que la infringia per fer botellons, passar el límit de velocitat... Jo em quedo amb altres reflexions: un ciutadà és aquell que lluita pel que creu, uns valors que des del seu parer creu que és la manera de viure. I que quan veu que hi ha quelcom que no és just, lluita per a que ho sigui. Tot relacionant-ho amb els drets i deures.
Aquests reflexions s'anaven dividint en 2 espais: la relació individu-societat i els valors de cadascun. Ser partícips activament en la vida col·lectiva. Van anar sortint paraules clau, compromís, consciència social, motivació, altruisme, egoisme... També em quedo amb la reflexió que va fer en Luca: " L'altruïsme, per naturalesa és regida per l'egoisme. Una persona que ajuda no ho fa si no és per rebre una cosa a canvi, sigui material o no. Nosaltres els voluntaris també ens movem per interessos, tot i que no sigui dolent, ja que ens dóna una satisfacció incondicional. L'altruïsme pur no existeix. "
Llavors entra en joc el cau en aquesta ciutadania exemplar, com treballem els dissabtes això? Doncs adquirint responsabilitats, però només pot succeir si hi ha un sentiment de pertinença a un grup, que et motiva i t'interessa. I es va treballant de manera escalonada, però des de petits, i cada cop el seu compromís anirà en augment i les seves accions també. I la magnitud d'influenciar en la societat serà cada cop més significatiu, com per exemple, el cau de Molins de Rei que un dia l'any fan la campanya "Ni un plat buit". Se'm van posar els pèls de punta quan la Laura ho explicava, ostres.
Després d'això, al tren, vaig estar reflexionant, aquestes trobades de formació són molt enriquidores de forma que nosaltres ho poguem transmetre al nostre cau, però hem de tocar de peus a terra, vivim en un oasis on es té en compte la veu de tothom, més que en la societat real. Aquest món idíl·lic no té els dies comptats, però sí que l'espai és reduït. Tot i que la filosofia és deixar el món millor del que l'hem trobat.
Cap de setmana de bàsquet, de viatges en cotxe, de reflexions en veu alta amb persones íntimes, conèixer gent nova, de ballar, ballar molt. De riure, de rauxa, que n'és de bo, i de sa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada