Gràcia

https://www.youtube.com/watch?v=xxzrRC48tA8

Avui no he fet el típic trajecte Mundet-Catalunya, he baixat a Fontana. Sense cap idea preestablerta, simplement passejar pels carrers d'aquest barri, amb el bell record de les seves festes majors, del color, de la companyia, places que eren farcides de somriures, diamant, plaça major, torrent de l'olla, Virreina, planeta. 

Ha estat en el primer moment, sortir del metro, girar a l'esquerra i sentir-me com a casa. Petites botigues, edificis heterogenis, bars curiosos, espais que desprenien tendresa. Sento una atracció per Gràcia, no ho sé, és dels indrets que més aprecio... és com un rebifar dins meu, fins i tot acaba sent ximple, és un lloc, què més dóna? 

Necessitava situar-me en un lloc on ningú em conegués, caminar, estar sola, però no en el mateix lloc. Hi han cops que la millor manera de replantejar-te les coses és estant lluny d'elles. D'altres que necessites conviure en altres afers per valorar, valorar? Què se n'ha fet d'això? Ha arribat un moment en que el temps és tant feixuc, ràpid, que ja no veiem amb perspectiva. Societat líquida, globalitzada, etiquetada, estereotipada... El llibre que m'estic llegint ho reflecteix completament. A una tribu de Mèxic no existeix el terme "hola" i en comptes diuen "com tens el cor"? I en canvi, a Estats Units el 4 de Juliol la gent embogeix per un concurs d'avia'm qui fa el rècord de menjar més hot dogs en menys temps. Com hem arribat a tant extrem?

Ens intoxiquem, acabem sent més coses i menys persones. Segueixo pensant que la gran majoria es centren en el "món" que els hi envolta. Si tot està en ordre, llavors no hi ha cap problema. Quin és el futur per la humanitat? M'escandalitzo quan veig que falten moltes més persones amb esperit crític, potser per això sóc voluntària amb infats i joves, perquè crec i vull un futur millor. Vull deixar el món millor del que me l'he trobat, però a aquest pas, el deixaré pitjor i tot. M'ensorro, la persona que veig al mirall és la que vull ser? Mica en mica, de moment la cosa s'aguanta. 

I per què no veure el món des d'aquesta perspectiva?

Clara Peya i la seva exquisita música, la veu de la Judit Neddermann és inconfundible. 

Antigues costums

Porto ja dues setmanes de classe, tornant a la rutina, però no és una rutina monòtona, potser els matins se'm fan massa llargs, per això dormo fins tard. Però no és per poques ganes de fer coses... Passejades per Barcelona, llegir, música, guitarra...últimament tot va rodat, ja arribarà el mal temps. 

Diumenge sentiré a Andrea Motis, altre cop. Des del 2009 que la vaig conèixer amb Moai Soul i li he anat seguint les passes. Al principi no pensava que arribés tant lluny, la Sant Andreu jazz band semblava un bon projecte, però no es contava que Joan Chamorro la projectés fins a tanta alçada. Ara és un model a seguir per a molts joves músics. 

Però el que m'agradarà més és la barreja entre ella, la Maria i l'Ignasi, un malalt de la música que no para de fer bolos, el Veïnat, La Màlaga, etc. La cirereta del pastís és que serà un lloc de retrobada amb els de sempre :)

Estiu del 2009

 

I del 2010

Feeling good aquesta és de les preferides...


I tornem a antigues costums... el bàsquet m'ha deixat massa petjada com per només anar un cop per setmana al pavelló.

Que a la vall dels adormits el meu cor no fa parada

Sempre balla

Primera setmana de classe, tantes bones vibracions, aquest semestre se'm farà curt i tot. Diversitat, didàctica, antropologia,... cada cop estic més segura que estic en el lloc adequat, en el meu lloc. Encara no se cap on tiraré, però estic segura que pedagogia és la carrera que més s'ajusta al que vull.

Avui ens han fet presentar perquè el professor sabés més de nosaltres, tants somnis explicats, una escola rural, mestres, treballadors socials, directors, tots tenien somnis, però el meu era bastant diferent, i de fet, s'han quedat sorpresos, jo vull viatjar molt, per tot el món i conèixer diferents maneres d'educar, de transmetre coneixement i rebre'n a l'hora. Vull sortir d'aquest feix de maneres de fer preestablertes i coneixe'n de noves, nutrir-me de cultures desconegudes. Llavors la professora ha afegit el comentari " sempre pots començar anant a Finlàndia". Doncs no, Finlàndia se'm queda curt. Potser sí que m'agradaria arribar allà, però vull anar més enllà...

Després ens ha fet fer una redacció sobre les bones i les males qualitat d'un mateix relacionat amb la pedagogia, no sé si el que he escrit era el que ella demanava, però crec que el treball cooperatiu, la tolerància, el treball en equip són els meus forts, i això ha estat gràcies, en part, pel cau. No tens aquesta oportunitat d'haver de cooperar amb gent de la teva edat per una finalitat en molts llocs, i és molt útil a l'hora d'organitzar-se, per la vida en si. Com a cosa negativa, sóc una persona molt tossuda, que quan se'm fica alguna cosa al cap, és difícil de desprendre'm, no sé si és bo o dolent. També sóc d'aquestes persones que no expressa tant, però sí que sent. Sembla que sigui una pedra però en veritat tinc sntiments, és clar! Però és un assumpte que tinc pendent des de fa bastant de temps. Com a última cosa, m'expresso millor escrivint que parlant, m'altravanco, tartamudejo, però això no vol dir que tingui por a parlar en públic, tampoc vol dir que escrigui de forma esplèndida...

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>



Potser la clau és que sempre s'ha d'estar ballant, tot i que sembli que el món badalli, que s'adormi, no puc parar, no haig de parar. El record, és això, un record, que es queda enrere. Que l'has de portar al present per fer memòria, no per viure en ell. Sembla contradictori però realment em passa, no es pot viure del passat, no té cpa mena de sentit, i tampoc de valor, el que queda per fer, per viure, val massa la pena per no gaudir-ho, aprofitar-ho. Tot i que hi hagin dies que tot em parla amb el seu nom...

Man is a giddy thing

 Sigh no more

Love it will not betray you
Dismay or enslave you, it will set you free
Be more like the man you were made to be
There is a design, an alignment, a cry
Of my heart to see,
The beauty of love as it was made to be

La persona que vaig ser feta per ser.. per sentir el que vull, és el que "set me free". És curiós com tenim la necessitat de buscar la resposta a coses tant impossibles com el significat de la vida, molts cops m'ho he plantejat. No segueix cap ordre, quan penses que tenies tot al seu lloc, que havies superat quelcom, pam, la vida t'ho treu de lloc. Per què estem aquí? Quin és el proper pas que haig de fer? Cap on vull tirar? Amb qui? 

Aquest cap de stemana de carnaval, tot i ser diferent també ha tingut les seves coses bones; però el que encara no em puc treure del cap com persones del meu voltant, que potser ara estan lluny, hagin pogut arribar al punt de fotre's droga pel nas, ja no és el simple acte. Sinó tot el que engloba el fet. Com ha arribat a aquest punt la Cristina? I la Ivette? En quin moment van decidir tirar per la finestra tantes oportunitats que potser perdran... No crec ni que s'hagin fet aquest plantejament, simplement pel morbo de provar coses noves i el típic tòpic "jo controlo". Seré jo la rara que veu les coses amb projecció i perspectiva? Se que no però hi han cops que veig com el meu ventall d'amistats del passat va canviant, uns a millor i d'altres a pitjor, des del meu parer. But man is a giddy thing...  exacte. Llavors em sento culpable per si vaig tenir l'oportunitat d'ajudar, o qui tingués aquesta no l'encaminés cap el bon camí. Les relacions ens condicionen tant.. vet aquí perquè en aquest temps una de les persones amb qui havia viscut molt ja no està en el meu cercle. Una persona que no respecte el que tu creus, ja no de recolzar els mateixos ideals, pots tenir punts de vista diferents, però respectar-los. Però jo no sóc així i per tant, no vull compartir el temps amb elles.

Projectes que e svan realitzant poc a poc, escapada al Port de la Selva tot fent una part del GR-92, Mallorca pel Pont de Maig imaginari, workcamp per Europa a l'Aagost, per què serà que tot és fora de lo proper? Vilassar de'm queda petit, però la gent segueix, encara existeix la possibilitat de seguir amb els de sempre, els que comparteixen inquiteuds com les teves i aquest és le tresor més preuat que un pot tenir. 

 

Emancipate yourself from mental slavery

 De les fotos que més carinyo tinc, el dia dels meus 18, tot era perfecte, el caliu de germanor...

 Quan ens juntàvem ens menjàvem el món, ara el món ens ha dividit. 

Cómo llegar a ser nosotras mismas sin perdernos unas a otras.

4t d'ESO tot uns cadellets...

Tornem

Últim dia de vacances, demà comença altre cop la rutina, però no se'm fa gens pesat. Arribo carregada d'energia i amb ganes d'emprendre nous projectes. Per aquest semestre m'he proposat llevar-me més d'hora i caminar, caminar molt; recórrer nous racons de Barcelona sense cap mena de lògica... És de la manera que puc pensar, deslliurar-me. Sentir que les cames van soles mentre contemplo el meu voltant. M'agrada observar i analitzar el que m'agrada i el que no m'agrada, i si puc treure algun benefici del que veig. Crec que això em fa poder avançar, si el teu voltant t'impulsa a anar a més, el camí no té límit...





<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

Aquesta imatge m'identifica molt, no només per la clara evidència sinó també pel tarannà que exposa. No sé com explicar-ho. Igual que un anunci de la tele s'exposa per exemple fent que a casa la dona sigui la que neteja, cuina etc. Doncs em transmet realitat, bellesa, crec que és una foto brillant, perquè el missatge que transmet és sublim, que diu molt més que una explicació, com ara, el que m'està passant a mi...

Què faries si els diners no importessin?

Així és com hauríem de funcionar, prioritzant el que volem. Forget the money 

I ser una ànima errant

Rere el tronc de la més alta alzina
s'alça un cos nu; el teu cos ple d'espines.
Respires, prens alè.
Sospires, tems saber.
Ferides que són part del teu present,
cosmètica del teu comportament.

Mira lluny. Ves corrents. Venç, les ventades de vells temps.
No miris enrere. Lluita sol enmig de l'era.
Estima tot allò que tens. No deixis mai de caminar descalç,
No fos cas que prenguis mal.

Nusos amb força estrenyen la vida.
Records de paraules que et fan companyia.
L'abraces, en vols més.
L'estimes, a canvi de res.
Les mans suen sang durant molt de temps.
Fiblades d'amors, històries que no entens.

Des que les mancances són virtuts,
des que vuit errors són vuit honors,
sento dir per homes, sense embuts,
que la vida els presta el joc de ser com són.



~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Ahir diumenge 3 a Salvados, Jordi Évole va fer una comparació sobre l'educació i el sistema entre Finlàndia i Espanya, les noies en pràctiques que eren d'Espanya però que estaven allà dalt deien que si volíem funcionar de la mateixa manera, hauríem de canviar la societat sencera. Jo crec que algo que ens diferencia negativament de molts altres països, és la cultura de l'esforç. 

Si busco el significat d'esforçar-se,  

v. intr. pron. [LC] Desplegar la pròpia força física o moral per vèncer una resistència, per aconseguir quelcom vencent dificultats.

El que ens hauria d'impulsar a esforçar-nos més és la motivació intrínseca i no assolir objectius materialistes, mesurables, en fi, diguem-ne objectius extrínsecament capitalistes. 

-----------------------------------------------------------------------------------

Avui dia 6 una persona molt important per mi m'ha dit que sentia admiració cap a mi ja que havia fet un pas endavant amb les relacions amistoses juvenils, és a dir, ser un pèl egoista amb els demés per així aconseguir el millor per a un mateix. Acabar amb la irreal vida de "bon rotllisme on tots som amics de tots". Té por del que pot passar a curt termini, però a la llarga sap que acabarà guanyant. Tant complicat... 

Llavors penso en si aquesta reflexió que vaig fer fa uns mesos m'ha sortit a compte, sent dins meu un cor amb ganes de viure el que contesta tot dient que vol més emocions, viure més, anar més enllà.