Hi han preguntes que em retrunyen al meu cap, que m'agradaria preguntar-les a les persones que saben la resposta, però llavors me n'adono que és millor no saber la resposta. Deixar les coses en l'aire i que es quedi en un v/bell record. No se si em quedaria tranquil·la...
Perdre'm no em fa por, sempre puc acabar sent trobada. De fet, m'agradaria sentir aquesta sensació de ser guiada cap a nous horitzons, sentimentals, moralment diferents, estranys, per així descobrir-los poc a poc i lentament; com aquells caramels que tenen un gust tant bo que s'han d'anar saborejant i gaudint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada