L'altre dia parlàvem sobre la vida, d'aquestes converses espontànies que es comença a parlar sobre tonteries del facebook i al final s'acaba parlant de coses que només es poden parlar de forma improvitzada; parlem sobre la vida, una porció insignificant d'aquest univers. La vida et sorprèn o ets tu qui la sorprèn? què és la vida? un succés d'accions que no només depenen de tu si no també de l'atzar de les altres persones que t'envolten; però que no et sorprendrà si tu no la sorprens a ella. una petitíssima porció que ens toca protagonitzar.
~~~~La vida és el que passa mentres fas plans per tenir-ho tot lligat si el món es mou, com puc estar aturat? Hi ha tantes coses a fer i em queda tant poc temps per fer-les nananananana..~~~~
Sembla que tinguem un ventall de possibilitats, el que em fa més angoixa és que no podré escollir ni la meitat de les que tinc a l'abast; mai se m'ha donat bé prioritzar, tot i que sempre ho he hagut de fer, sempre em queda la sensació del "i si hagués triat l'altre opció..."
Estic fora de mi, després d'uns dies relaxats torna la calma, però penso que una part de mi s'ha quedat allà dalt de la muntanya, se m'obliden les coses, no tinc ganes de sortir, estic a casa vagabundejant sense fer res, perdo el temps... i no és per no tenir coses a fer, però quan el temps no acompanya, la predisposició tampoc.
Em queden dues setmanes de vida d'estudiant, després canviarà radicalment, i espero no tenir temps, ni per estar per casa, ni per escriure...
És com si les coses que m'ocupessin el temps al cap ara no haurien de ser-hi... Hi han coses que s'han de prioritzar? Si fos per mi no, però és així, em ressignaré i seguiré, només em falten 2 setmanes. Hauré de gaudir de les petites coses, topiquíssimament... el que dura un cafè, és una estona de cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada