Tant cert, que fa ràbia i tot. Hi han cops que prefereixes no saber la veritat...
La plena llibertat no existeix, siguem francs. Des del principi de la nostra existència en concepte d'humanitat hem buscat el recolzament dels altres per no sentir-nos sols, penso que no és progrés pensar que no necessites als altres, que la llibertat personificada sobreviurà i no amb desgana, sinó que viurà a la seva manera. Aquí cadascú arriba i es queda si es sent identificat amb el seu voltant, però quan estàs condemnat a viure lliurement, és la insatisfacció contínua, l'etern remordiment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada