Cada cop veig més com hi han diferents ritmes de vida i ens identifiquem més amb les persones que comparteixen la nostra; que arriben tard, que van per feina, que es paren davant d'una pastisseria per menjar amb els ulls, que parlen en mig del carrer amb des/coneguts, els que viuen el dia a dia, els que somien en el seu futur, planificadors, espontanis... però a l'hora de descriure's a un mateix, què difícil! Ara sí, saps perfectament amb qui estàs bé i amb qui no, tot i que et portis molt bé amb algú, el seu tarannà falli, per tu. No és culpa, simplement divergències. El que sí que em faria més pena és canviar, s'hauria d'adaptar.
Hi ha cops que penso, viure en la ficció és més satisfactori per a un mateix; el marge de sentir-se malament, que et frustris, és mínim. Però llavors on queda el sentir-se viu? real? No sé quantes vegades m'han dit que sóc poc somiadora, la realitat dóna més joc, viure al galope devant les adversitats. M'està bé que em caiguin cubells d'aigua freds per sobre el cos, això em donarà peu a seguir. I quan estigui calenta ja serà el súmum. Crec que no estem fets per comprendre, simplement estem aquí, sense guió, condicionats per nosaltres mateixos i pel nostre voltant.
Fa uns dies em parlaven de la Gestalt i com le nostre EGO ens impedeix fer coses, és veritat que li donem un mal significat a l'edo conegut, el cregut. A mi se'm referien a un sentiment d'angoixa, de por a la no acceptació, que feia que no fossis un mateix, no estic gaire d'acord, és contradictori, no fer quelcom per por és no ser fidel a un mateix, no tenir clar el que un vol. Em va recordar molt a una teenager preocupada per quins pantalons posar-se segons els comentaris dels demés...
Queda un mes per acabar, em ve de gust que arribin les vacances per fer coses, però no m'importaria seguint anant a la uni, m'agrada. M'encanta el que estic estudiant, hi ha alguna cosa dins meu que em demana més, vaig estar satisfeta quan al cau parlàvem d'engegar un projecte en xarxa amb les escoles de Vilassar. Petits traçats...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada