Pensava que ho tenia tot "sota control", que en el meu cap tenia les idees ben col·locades i que estaven en concordança amb la realitat. Però els astres s'han alineat perquè una onada d'incertesa s'apoderi de mi. Per una part aquesta sensació em fa veure que no ho tenia tant clar doncs, sinó no em sentiria així. Però per una altre banda me n'adono que no ho tinc tant superat, deixar el passat enrere és difícil quan encara sents que no s'ha acabat, que t'importa, que t'enrecordes... què faig ara?
Podria ignorar-ho però llavors no seria fidel als meus sentiments, intento ser racional, massa, però no m'agrada, perquè veig que intento ser una persona que no sóc. Un intent d'algo que ni tant sols recolzo.
Hi han molts dubtes que m'agradaria resoldre però, em trobo amb la situació d'angoixa que, crec, i només crec, que em quedo tal i com estic, perquè potser i només potser, estic millor així...
Necessitava plasmar-ho en algun lloc, necessito escoltar-me a mi mateixa ne comptes d'escoltar als demés, em necessito, des de fa temps..
Però a l'hora em sento feliç, d'estar aquí, que he sobreviscut a potser els anys més difícils i que marcaran la resta de la meva existència, és un pèl dramàtic però ho veig així, m'ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, però m'agrada el rumb que està portant la meva vida amb totes les decisions i accions que he hagut de prendre. Però ara cal emprendre el vol i seguir endavant, amb el que vull i sento. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada