"Els teus fills no són els teus fills.
Són fills i filles de la vida desitjosa de si mateixa.
No vénen de tu, sinó a través de tu i encara que estiguin amb tu no et pertanyen.
Pots donar-los el teu amor, però no els teus pensaments, doncs, ells tenen els seus propis pensaments.
Pots abrigar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè elles, viuen a la casa del demà, que no podem visitar ni tan sols en somnis.
Pots esforçar-te a ser com ells, però no procuris fer-los semblants a tu perquè la vida no retrocedeix, ni es deté en el ahir.
Tu ets l'arc del qual, els teus fills com a fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinació a la teva mà d'arquer sigui per a la felicitat."
_______________________________________________Khalil Gibran
Sempre he pensat que cada família és un món, que no ens podem imaginar com de diferent i personal és la cultura familiar, les costums, els tarannàs... Jo tinc ganes de començar a crear la meva pròpia cultura, per a mi sola. Sense haver de dependre dels demés, sense donar explicacions. Tinc ganes de ser una miqueta més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada