Feia molt que no tenia una conversació que em deixava sense alè, que no em feien una revelació d'un mateix sobre la seva manera de viure. Una persona que sempre el veus però no hi comparteixes coses i que a causa del desvariat estat alcohòlic del moment.
Ser fidel als ideals d'un mateix, el món no s'entén tal com és, sinó tal com som. Era un sentiment nou, incòmode en part, però hi havia algo dintre meu que em demanava més, que parlés més per així sentir-me millor. Les seves paraules eren un alleujament dins meu. Eren conclusions compartides, que fins i tot em feia sentir complicitat, gent romàntica de la vida, que busca el que és intangible, tal com deia ell, més enllà del 0 i de l'1. A mi això em fa sentir que no estic sola, i que tot i que pensi que el meu ideal punt de vista és bàsicament com he dit, idíl·lic, veig que no sóc la única.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada