Quan t'en vas a dormir és quan poses les coses a lloc dins del teu cap, pensant que al dia següent tot seguirà en ordre. Però ja pel matí ni t'enrecordes de la meitat.
Hi han dies que no oblidaràs, uns per la quantitat de riures, altres que millor no recordar-los, però el de l'altre dia va ser d'aquells que l'esperaves des de fa temps, anys; tenir la sensació que un pes sobre meu se'm treia. I més quan estava segura que la cosa sortiria bé, i tant! Hi han cops que és millor deixar que es refredin, que durant un temps hi hagi caos i poca lògica. Però després, amb perspectiva, tot arriba, temps al temps, però sobretot arriba si allò persisteix. És tant subjectiu...
Si pogués canviaria moltes coses d'ara mateix, no d'abans, però no sé ni per on començar. Bé, tot serà posar-s'hi. No crec que les coses passin per alguna raó, simplement passen, un succés d'esdeveniments; per tant, l'únic que puc fer és seguir el meu instint i mullar-me on cregui, lluitar pel que vull, potser ara fa temps que no em sorprenc, però ho porto a dins. Estic esperant el moment, no el perfecte, simplement el moment adequat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada