Hi ha gent que espera, pensant que arribarà un dia en que tinguin una revelació, com si de la clau de la vida es tractés. La vida... innocents, ignorants, que no tenen fe, són aquells que viuen esperant, esperant que passi quelcom que ni ells saben què esperar-se. Què es pot esperar un de la vida? Que un dia t'aixequis i decideixis el que has de fer per la resta de la teva existència? Ens esperem tot dels demés i res de nosaltres. Començo a pensar que esperar és sinònim de no saber què fer. Per tant, no espero, ni per cinc minuts, a ningú :)
Extasiat en la negrura cristal·lina
de les dues perles negres dels teus ulls
sangraïts en la blancúria nacarina
del teu rostre de petxina i suau dibuix
m'he fet reu i esclau etern de la bellesa
i no hi ha fe damunt la terra o prou virtut
com per fer-me renegar de les cadenes
que ens condemnen a tan dolça esclavitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada