dilluns, 7 d’abril del 2014

Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna...







Ara mateix, aquestes imatges em configuren. M'identifiquen i em transformen per així créixer, com a persona; per seguir endavant sabent que tot el que ja ha passat es queda enrere, com a moments memoriosos que només surten a la llum quan els recordes, sense reviure'ls intensament. Perquè no hi ha prou temps material per estar vivint el que ja ha passat i el que queda per venir. 

https://www.youtube.com/watch?v=aIp6DHLwnoc&list=PLsvRJlLlDt00G1_vgidbE19-xqY0_y1x8

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada