Regust agredolç el d'aquestes vacances de Nadal, per una part els maldecaps familiars segueixen estant allà, però com tot en aquesta vida, tot s'acaba i aquesta vegada (per sort) també. L'estudi dia rere dia donarà els seus fruits més endavant, però ara mateix el meu cap no està per fer feina...Però per l'altre banda un sentiment dins em fa reviure. Després d'un Nadal fred, la meva part més sensible torna a sentir, potser gràcies a un temps d'incertesa que em feia estar així, insegura, indecisa, in-de-tot. O potser gràcies a la casualitat, a l'atzar, a la sort o a la positivitat. Però les grans casualitats no passen perquè sí... com si el meu voltant aparegués la situació que necessitava, per donar-me la petita empenta que estava buscant per menjar-me el món.
Estic contenta, no pensava que el torneig de bàsquet em donés aquesta oportunitat, de poder tornar a sentir... sentiments que estaven amagats, però retrobats.
I ara després d'un cop sec sobre la taula, m'he decidit a intentar seguir aquest sentiment, a veure fins a on pot seguir aquesta petita (o gran) aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada