Per què serà... adequadament, la situació perfecta, la cançó idònia, i les paraules precises que recordes en aquell moment. No has de lluitar perquè segueixi succeint un sentiment que ja ha passat, com diu la cançó dels amics de les arts : " i se m'ha escapat mitja rialla ens hem vist tant nens i amb tantes ganes, mai vaig sospitar que acabaríem així...".
dimecres, 29 de gener del 2014
dilluns, 27 de gener del 2014
19+2
El sentiment contrari a l'amor és la indiferència.
El dia del meu aniversari va ser com un obrir els ulls en un món diferent, més ben dit, uns ulls diferents van obrir-se en el mateix lloc, les mateixes persones de sempre, les noves companyies, les velles relíquies, els amors de la meva vida... Tots allà, gaudint amb mi celebrant que em feia gran. I és que no puc ser més feliç, però segueix havent un espai dins el meu cor que no aconsegueixo omplir, no sé si són les ànsies de viure, el neguit de la vida, de descobrir, de viure aventures, o de trobar aquella persona amb qui pugui fer totes aquestes coses, d'una forma diferent, especial, nostra. Inevitablement busco trobar-ho, segueixo buscant, segons el meu instint.
dimecres, 15 de gener del 2014
Correspondència errada
Avui les meves paraules no són les que em defineixen, em costa escriure, per això prefereixo ser definida pels demés.
Peso poco en tu vida, casi nada,
como un leve rumor, como una brisa,
como un sorbo de fresca limonada
bebido sin calor y a toda prisa.
No adelanto el compás de tu pisada,
ni distraigo la salve de tu misa,
y en tu frente de nardo desvelado
no llego ni a recuerdo ni a sonrisa.
Y en cambio tú eres todo, mi locura,
mi monte, mi canción, mi mar templado,
el pulso de mi sangre, la llanura
donde duermo sin sueño ni pecado,
y el andamio en que apoyo con ternura
este amor que nació ya fracasado.
–Rafael de León.
Peso poco en tu vida, casi nada,
como un leve rumor, como una brisa,
como un sorbo de fresca limonada
bebido sin calor y a toda prisa.
No adelanto el compás de tu pisada,
ni distraigo la salve de tu misa,
y en tu frente de nardo desvelado
no llego ni a recuerdo ni a sonrisa.
Y en cambio tú eres todo, mi locura,
mi monte, mi canción, mi mar templado,
el pulso de mi sangre, la llanura
donde duermo sin sueño ni pecado,
y el andamio en que apoyo con ternura
este amor que nació ya fracasado.
–Rafael de León.
"No t'estimen perquè ets bonica. Ets bonica perquè t'estimen. Deixa de definir-te: concedeix-te totes les possibilitats de ser i canvia de camins tantes vegades com et sigui necessari. Les estrelles són el teu destí. No facis un niu al llit. Decideix trencar les àncores. Desallotja l'escala. No esquilis, crea llana. Obre l'ull que no somnia. Perd la carn i les venes, deixa ben nua la teva ànima. Fes del teu nom una foguera i digues-li al teu coix 'camina!' i al teu avar 'estima!'. Corona't d'una cresta." –Alejandro Jodorowsky.
dilluns, 6 de gener del 2014
Somiar és gratis
Regust agredolç el d'aquestes vacances de Nadal, per una part els maldecaps familiars segueixen estant allà, però com tot en aquesta vida, tot s'acaba i aquesta vegada (per sort) també. L'estudi dia rere dia donarà els seus fruits més endavant, però ara mateix el meu cap no està per fer feina...Però per l'altre banda un sentiment dins em fa reviure. Després d'un Nadal fred, la meva part més sensible torna a sentir, potser gràcies a un temps d'incertesa que em feia estar així, insegura, indecisa, in-de-tot. O potser gràcies a la casualitat, a l'atzar, a la sort o a la positivitat. Però les grans casualitats no passen perquè sí... com si el meu voltant aparegués la situació que necessitava, per donar-me la petita empenta que estava buscant per menjar-me el món.
Estic contenta, no pensava que el torneig de bàsquet em donés aquesta oportunitat, de poder tornar a sentir... sentiments que estaven amagats, però retrobats.
I ara després d'un cop sec sobre la taula, m'he decidit a intentar seguir aquest sentiment, a veure fins a on pot seguir aquesta petita (o gran) aventura.
dijous, 2 de gener del 2014
Fugir, tornar a començar
Si el cor dubta, és quan pateixo de veritat. M'agradaria tenir les idees clares dins el meu cap però ja no se què és el que necessito o el que podria fer-me feliç. No sé si la manera que vaig actuar en un passat va ser la més adequada, estic en un moment de descontentament amb tot, amb mi i el que m'envolta. I el que més mal em fa és que no tinc temps per parar-me a pensar, a intentar trobar una solució per així estar millor. Però caldrà molt d'esforç per tornar a estar bé amb mi mateixa...
Ha acabat un 2013 boníssim, cada any supera l'anterior i així espero que segueixi. Ara són dies d'insomni, de feina, de malestar innecessari... O sí
Seguiré escrivint, després de ja un any escrivint me n'adono que li trec molt de profit i fins i totde carinyo a aquest blog.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)