Aquesta és la sensació que tinc, vull portar a terme la quantitat de temes pendents que tinc a la llista de coses a fer amb qui realment vulgui amb mi. Tinc ganes de descobrir nous horitzons, de desplegar-me, de sentir que no estic encaixonada. Però caic en l'error quan penso que ho haig de fer acompanyada; no es pot tenir tot a l'hora, i si el moment és aquí i ara, llavors seguirem endavant, sigui en solitari o amb companyia.
M'estic carregant de noves idees estic coneixent persones autèntiques, interessants, pintoresques i entranyables. Estic veient com la gent del meu voltant està "creixent", tant les nenes, com les companyes de la uni i els nens del cau. Me n'adono que cada cop sóc més difícil de complaure, una inconformista en potència, una ampolla de cava per encetar...em donava la sensació, fa temps, que ja no tenia coses noves per descobrir, però me n'adono (menys mal) que estava tant equivocada. Necessito més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada