We'll be counting stars

Let's fool around. Let's do it some strange way that you've always wanted to, but nobody would do with you.

Aquesta és la sensació que tinc, vull portar a terme la quantitat de temes pendents que tinc a la llista de coses a fer amb qui realment vulgui amb mi. Tinc ganes de descobrir nous horitzons, de desplegar-me, de sentir que no estic encaixonada. Però caic en l'error quan penso que ho haig de fer acompanyada; no es pot tenir tot a l'hora, i si el moment és aquí i ara, llavors seguirem endavant, sigui en solitari o amb companyia. 

M'estic carregant de noves idees  estic coneixent persones autèntiques, interessants, pintoresques i entranyables. Estic veient com la gent del meu voltant està "creixent", tant les nenes, com les companyes de la uni i els nens del cau. Me n'adono que cada cop sóc més difícil de complaure, una inconformista en potència, una ampolla de cava per encetar...em donava la sensació, fa temps, que ja no tenia coses noves per descobrir, però me n'adono (menys mal) que estava tant equivocada. Necessito més...

Suau

Se'm fa cada cop més pesat, em sento una estranya en llocs on era una més, on passejava sense qüestionar-me res. Ara ha canviat, ara he canviat? Pensava que el meu procés de metamorfosi s'havia estabilitzat, però ho corroboro, no deixem de ser, fer i existir de maneres completament diferents.

Em trobo envoltada de gent coneguda, de persones que saludes, que preguntes com estan i que normalment estan d'allò més bé. Però en veritat em costa mantenir una conversa, no em surt de dins entrellaçar els interessos perquè realment, penso que em són desconeguts. 

És el moment de tornar provar a trobar allò que em commogui, que no em deixi indiferent...