Parla d'en Dídac

Quan he llegit aquest notícia per Internet se m'ha posat la pell de gallina. En Dídac és d'aquestes persones models per a mi; que de sobte, com si res descobreix una cosa nova com li ha passat a ell a l'Erasmus al Brasil i això li fa canviar totalment la seva vida tot lluitant pel que ell creu. La justícia per la comunitat indígena Guaraní-Kaiowà per a recuperar les seves terres. Dono tot el meu suport en aquesta lluita en contra de les amenaces dels paramilitars. 

Parla d'en Dídac
A part d'això, quan trobes alguna raó per la qual lluitar o defensar és quan tot comença a tenir sentit; plantejar-se uns objectius segons el que t'agrada, els interessos, els valors morals, la necessitat de voler més sempre, aprendre, no estar satisfeta amb el que tens per així arribar més lluny. Vaja, una sèrie d'ideals que finalment es converteixen en el meu dogma, la meva pròpia creença moral. Avui parlava amb un amic sobre les oportunitats, amb els últims anys el quals he tingut més consciència del que és el món en general, he arribat a la conclusió que no puc deixar passar les oportunitats. Mai saps si podràs fer quelcom altre cop, arriba a un punt que ningú et donarà oportunitats si tu no les aprofites, o les crees tu mateixa. Per tant, ENDAVANT !

Friends, lovers o nothing

Què hi ha després d'una relació amorosa llarga? Què podem esperar d'aquesta persona quan la cosa ja no funciona? Doncs bé, no tinc la resposta. Suposo que no pots epserar que hi hagi la mateixa confiança, no sabràs tant d'aquella persona com t'agradaria, o fins i tot no et dirà "hola" si abans tu no li has dit abans.
Però és el preu que s'ha de pagar, malgrat els bons moments és millor deixar-ho enrere com un bon record; però sense mai haver intentat tornar a tenir aquella amistat que tant es troba a faltar... El que està clar és que no s'ha de tenir una idea prefabricada, tampoc s'ha de forçar, i menys quan l'altre persona no respon.

És en aquesta situació quan veig que ha estat un moment de la meva vida que m'ha marcat més, a partir d'aquest moment em plantejo les relacions d'una altre manera; sense posar etiquetes a les meves relacions, una relació no té cap mena d'obligació, i les etiquetes sí. El pack de "nòvios" és clarament diferent al concepte que pot tenir una altre persona. I per això decideixo prendre'm amb una filosofia diferent, qui no et busca no li importes, és el que s'ha de tenir en compte ja que qui tindrà més a perdre ets tu mateix.

Crec que trobar a algú que estigui en el meu mateix moment vital, que no estiguem en diferents nivells i tinguem la mateixa concepció serà de les coses més difícils en aquesta vida. M'encanta que encara tingui un llarg viatge per recòrrer, que em pugui equiovcar o ja ni que sigui tenir moltes més experiències. No busco a algú que em completi, sinó algú amb qui em fagi viure intensament sent una persona amb la que li tingui curiositat, apreci, afecte i fins i tot admiració. No esperar el moment perfecte, ja que sempre és el moment perfecte per fer o dir el que sigui.

Lluís Llach.Ítaca
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.


Però el que està clar, és com una relació amorosa no ha de ser una prioritat ja que pots omplir-te i gaudir d'altres coses, no ho juguis tot en una carta, no siguis un "tupper" que es pugui treure de la nevera sempre que vols i calentar-lo i després tornar a deixar les sobre, no. Has de viure en la teva plena integritat, gaudint a cada moment. Perquè cada dia és únic, aprofitant i estirant d'on sigui cada bona experiència. I és així com vull viure.

No haig d'esperar a ningú

No us ha passat mai tenir la necessitar d'escoltar la lletra d'alguna cançó per intentar entendre millor què és el que estàs sentint en el moment exacte? És curiós com la quarta art ens ajuda a identificar aquell sentiment indescriptible, com el meu vocabulari es queda curt davant dels grans diccionaris com Els Amics de les Arts, Manel, Joan Dausà, John Mayer, Bon Iver, Jason Mraz entre d'altres! Gràcies a aquestes lletres (deixant de banda ritmes, compassos d'amalgama, harmonies i demés) m'he identificat, en la seva mesura, amb aquestes petites històries que aquests grans músics han creat. Penso que la música com la d'aquests autors ha passat a ser la lírica dels nostres temps; amb més ritme, personalitat i força.
Avui me n'adono que la música és gran part de mi i ha tingut un cert protagonisme dins la meva vida; passant per diverses èpoques i el seus respectius gèneres. I espero que no pari mai!

Avui s'acaben els menjars familiars, ja tocava! Estar bé el temps familiar, però sempre en la seva mesura. És en aquests moments que penso cap on no voldré enfocar la meva vida, les maneres de fer, etc. No penso deixar passar la més mínima oportunitat de viure coses noves, experiències, o simplement gaudir dels petits detalls. Demà començo a ficar-me a tope amb l'estudi pels exàmens del Gener; però el dia 19 marxo a a Londres! 4 dies amb una noia la qual li tinc apreci molt especial, ja que la conec des de fa uns 5 anys, però ella viu lluny d'on visc jo i només ens veiem en dies puntuals o per les festes majors. El fet és que a part de tenir-li un apreci, també li tinc un punt d'admiració. Crec que és perquè ella és la vida activa i positiva personificada, ja m'agradaria a mi ser així! Per això la prenc com a exemple positiu a seguir i estic molt feliç de poder gaudir d'un curt viatge amb ella i que se que tindrem les mateixes ganes d'exprimir al màxim aquest racó del món descobrint (quasi) tots els racons d'aquesta gran ciutat.

Per això després d'haver trobat aquesta ganga de vols per només 30 euros, he decidit que no haig res i ningú per viure aventures, simplement m'acompanyaran les ganes de descobrir.

Avui estic increïblement plena d'energia positiva, crec que avui em menjo el món! Sembla que tot vagi a favor meu :)

Deixo una cançó que irònicament em recorda que no haig d'esperar res per fer el que vull, cap aprovació, ni esperar a ningú...

http://www.youtube.com/watch?v=t_Fyzwnfs_A

Seguint creixent

Avui començo el meu blog personal, estrany dia per posar en ordre tot aquest guirigall dins del meu cap i plasmar-ho de forma escrita, però aquest fet no té res a veure en que sigui Nadal. 

Porto un temps donant-li voltes al fet de tenir la necessitat de no sentir-nos sols. Som animals que per norma, necessitem socialitzar-nos. Però em pregunto fins a quin punt aquest fet ens pot ser beneficiós o, pel contrari, perjudicial. M'explico, des de les meves vivències he vist que depenem de les persones del nostre voltant; fins al punt de no poder fer coses per nosaltres mateixos, necessitar algú al nostre cantó per fer-ho tot, arrelar-nos al lloc d'on venim, és fàcil viure amb els ulls tancats. 

Està clar que les persones ens necessitem, però s'ha de fer un bon us de les relacions, si ho miro amb perspectiva comprovo com qui mai deixarà d'estar al teu cantó seré jo mateixa. I és així com ja fa uns anys m'estic buscant i espero que mai pari de descobrir-me. Crec que els que mai s'han parat a pensar en un mateix tot sol és perquè tenen por a saber què es trobaran dins seu. És més fàcil viure de manera extrínseca, sense amor propi, sense plantejar-se objectius... Però gràcies a les persones del nostre voltant ho podem aconseguir, trobant l'equilibri. De totes les relacions es poden aprendre coses. I jo, com a capitana de la meva vida, escolliré quin camí traçar amb els seus obstacles, les seves pedres... però prefereixo tropessar-me que caure, ja que de totes maneres seguiré avançant. 

I és per aquesta raó per què començo aquest blog, per seguir avançant, tot adeqüant-me als meus pensaments i què millor manera que deixant-ho escrit en un lloc íntim (més o menys). Seguint creixent.