Si jo fos Déu no viuria al cel, viuria a la lluna...

Ara mateix, aquestes imatges em configuren. M'identifiquen i em transformen per així créixer, com a persona; per seguir endavant sabent que tot el que ja ha passat es queda enrere, com a moments memoriosos que només surten a la llum quan els recordes, sense reviure'ls intensament. Perquè no hi ha prou temps material per estar vivint el que ja ha passat i el que queda per venir. 

https://www.youtube.com/watch?v=aIp6DHLwnoc&list=PLsvRJlLlDt00G1_vgidbE19-xqY0_y1x8

Cançons que t'identifiquen

Ja no ens passa, ja no ens enamorem 
Que no volem fer el passerell 
Abans de caçar l'ós hem venut massa cops la pell 
I el mal que fa no el cura el temps .

Ja no ens passa, mil dòlars pel primer, 
Que ens porti aquí davant algú capaç d'escriure versos 
Que ens facin un nus al coll 
Una cançó que ens ho regiri a dintre tot .

Ja no ens passa, ja no sortim de nit 
Que l’endemà no som ningú 
Que el dia que sortim, cantem tant allà al mig 
Que ja podríem ser els pares d’algú 
Que això ja és massa ja no ens creiem a cap 
Dels que dieu saber el camí 
Que no hi ha un pam de net 
Però quan ballo s'enxampa en res 
Aquí tothom es fa el sorprès 
Au vinga, fer punyetes tots! 

Com acabar un dia atrafegat sentint-te petita com un pèsol quan penses amb totes les coses que et falten per viure, una petita peça d'aquest rellotge, del món, de la vida. D'aquesta gran sínia que no para, i va donant voltes, la vida... era el que venia just després. 

Despegue 

Ja no plou sobre mullat

I així, com qui no vol la cosa, tots els interrogants que tenia s'han esfumat i ara m'imagino un demà de tabula rassa. I així, amb noves costums, recordaré aquests dies com "els dies que vaig despertar-me, dolçament, d'un desengany enunciat". Ja no plou sobre mullat, ja no tinc un mar de dubtes. 

Avui

Hi ha vegades que necessites fer-te recordar què és el que vols, el que necessites, i el que no. Per així seguir, tot i que et revisc quan la pell la tinc sensible. 

S'acaben els dies de calma, de matins tranquils, de tardes de bàsquet; ja toca tornar a la rutina, assignatures noves, cares noves. Però també els companys de classe que encara no he conegut del tot, en tinc de ganes, oi tant! 

We didn't start the fire

Per què serà... adequadament, la situació perfecta, la cançó idònia, i les paraules precises que recordes en aquell moment. No has de lluitar perquè segueixi succeint un sentiment que ja ha passat, com diu la cançó dels amics de les arts : " i se m'ha escapat mitja rialla ens hem vist tant nens i amb tantes ganes, mai vaig sospitar que acabaríem així...". 

19+2

El sentiment contrari a l'amor és la indiferència. 

El dia del meu aniversari va ser com un obrir els ulls en un món diferent, més ben dit, uns ulls diferents van obrir-se en el mateix lloc, les mateixes persones de sempre, les noves companyies, les velles relíquies, els amors de la meva vida... Tots allà, gaudint amb mi celebrant que em feia gran. I és que no puc ser més feliç, però segueix havent un espai dins el meu cor que no aconsegueixo omplir, no sé si són les ànsies de viure, el neguit de la vida, de descobrir, de viure aventures, o de trobar aquella persona amb qui pugui fer totes aquestes coses, d'una forma diferent, especial, nostra. Inevitablement busco trobar-ho, segueixo buscant, segons el meu instint.

Correspondència errada

Avui les meves paraules no són les que em defineixen, em costa escriure, per això prefereixo ser definida pels demés.


Peso poco en tu vida, casi nada, 
como un leve rumor, como una brisa, 
como un sorbo de fresca limonada 
bebido sin calor y a toda prisa. 

No adelanto el compás de tu pisada, 
ni distraigo la salve de tu misa, 
y en tu frente de nardo desvelado 
no llego ni a recuerdo ni a sonrisa. 

Y en cambio tú eres todo, mi locura,
mi monte, mi canción, mi mar templado,
el pulso de mi sangre, la llanura

donde duermo sin sueño ni pecado,
y el andamio en que apoyo con ternura
este amor que nació ya fracasado.

–Rafael de León.

"No t'estimen perquè ets bonica. Ets bonica perquè t'estimen. Deixa de definir-te: concedeix-te totes les possibilitats de ser i canvia de camins tantes vegades com et sigui necessari. Les estrelles són el teu destí. No facis un niu al llit. Decideix trencar les àncores. Desallotja l'escala. No esquilis, crea llana. Obre l'ull que no somnia. Perd la carn i les venes, deixa ben nua la teva ànima. Fes del teu nom una foguera i digues-li al teu coix 'camina!' i al teu avar 'estima!'. Corona't d'una cresta." –Alejandro Jodorowsky.