Somiar és gratis

Regust agredolç el d'aquestes vacances de Nadal, per una part els maldecaps familiars segueixen estant allà, però com tot en aquesta vida, tot s'acaba i aquesta vegada (per sort) també. L'estudi dia rere dia donarà els seus fruits més endavant, però ara mateix el meu cap no està per fer feina...Però per l'altre banda un sentiment dins em fa reviure. Després d'un Nadal fred, la meva part més sensible torna a sentir, potser gràcies a un temps d'incertesa que em feia estar així, insegura, indecisa, in-de-tot. O potser gràcies a la casualitat, a l'atzar, a la sort o a la positivitat. Però les grans casualitats no passen perquè sí... com si el meu voltant aparegués la situació que necessitava, per donar-me la petita empenta que estava buscant per menjar-me el món. 

Estic contenta, no pensava que el torneig de bàsquet em donés aquesta oportunitat, de poder tornar a sentir... sentiments que estaven amagats, però retrobats.

I ara després d'un cop sec sobre la taula, m'he decidit a intentar seguir aquest sentiment, a veure fins a on pot seguir aquesta petita (o gran) aventura. 

http://www.goear.com/listen/49d5f08/live-and-be-free-tim-mc-morris

Fugir, tornar a començar

Si el cor dubta, és quan pateixo de veritat. M'agradaria tenir les idees clares dins el meu cap però ja no se què és el que necessito o el que podria fer-me feliç. No sé si la manera que vaig actuar en un passat va ser la més adequada, estic en un moment de descontentament amb tot, amb mi i el que m'envolta. I el que més mal em fa és que no tinc temps per parar-me a pensar, a intentar trobar una solució per així estar millor. Però caldrà molt d'esforç per tornar a estar bé amb mi mateixa...

 Ha acabat un 2013 boníssim, cada any supera l'anterior i així espero que segueixi. Ara són dies d'insomni, de feina, de malestar innecessari... O sí

Seguiré escrivint, després de ja un any escrivint me n'adono que li trec molt de profit i fins i totde carinyo a aquest blog. 

Noia de vidre

Fa molt que no escric; no sé si és per falta de temps o perquè tampoc tenia la necessitat de fer-ho. El fet és que no hi he pensat gaire fins ara, que d'alguna manera, el meu cap m'ho demana, per així posar totes les idees en ordre.

Ara a la Cerdanya estem tots contents perquè anem a esquiar pel pont, però aquesta casa em porta records que els tinc a flor de pell, recordant-los fent que tingui un regust agredolç; el carinyo amb gent que ja no en tens, la confiança, la convivència. Però com tot, no hi ha cap sentiment que perduri per sempre. Per això no m'arrepenteixo de res del que hagi fet, però malgrat que ja hagi passat temps, no puc evitar de pensar-hi.

Tinc tot a favor per sentir-me feliç, els del meu voltant estan bé, el bàsquet va molt bé i el cau també. Però hi han aspectes que són essencials perquè la meva vida pugui rodar, satisfeta. Com si d'un eix es tractés, el sentir-me estimada és el que em dóna energia perquè jo funcioni, perquè pugui donar-ne, abans n'haig de rebre. Tot i que molts cops el que em passa és que clar, si no es presenta l'ocasió, doncs funciono a partir d'estímuls, fent que a tot li tregui la part interessant de fer o de viure perquè no li trobo la raó. Com si em faltés l'essència i el "soul" de les coses, d'anar a classe perquè aprenc molt, de fer una broma amb les amigues de la uni però no la faig perquè no em ve de gust, de interessar-me per la vida dels meus propers perquè penso que no vull saber res, no em ve de gust.

Necessito rebre amor, estima i carinyo per no sentir-me així. Suposo que és per això que estic tant a l'expectativa ara, perquè NECESSITO sentir-me estimada, no només amorosament, sinó també amistosament i familiarment. No ens adonem de lo important que és recordar als teus quant els estimaes, però recordar-se a un mateix que també t'estimes. 

Si el meu cor parlés...

El que trobo més interessant de les persones és com aquestes tracten a la gent del seu voltant, el seu tarannà, la seva manera d'expressar-se, els gestos característics... Pot ser el badall dels dematins tot just llevar-se, petar-se els dits, mossegar-se les ungles, ser curós amb les coses, dir malament alguna lletra (com jo amb la S haha), veure la brillantor en els seus ulls quan parlen d'algú important... 

Em fascina fixar-me en coses que a poca gent els interessa, potser per això trobo que no ho explico de forma oberta, que sense voler m'ho quedo per a mi, per si a algú se li acudeix escoltar-me i llavors intentar aconseguir arribar a les mateixes conclusions que jo, no sé si serà per això... 

Feliç

Hi han moments en què la vida que l'entenies d'una manera, sobtadament, dóna un gir de 360 graus sense tornar a caure al mateix lloc. És el que m'ha passat fent aquest vídeo per una assignatura; estic aprenent a passos de gegants, compartint i gaudint uns moments amb companys, professors i amics que no puc exprimir més perquè la meva capacitat ja no em deixa, extasiada per la gratificant sensació d'estar vivint allò que vols.

Recreant

"La publicidad nos hace desear coches y ropas, tenemos empleos que odiamos para comprar mierda que no necesitamos. Somos los hijos malditos de la historia, desarraigados y sin objetivos. No hemos sufrido una gran guerra, ni una depresión. Nuestra guerra es la guerra espiritual, nuestra gran depresión es nuestra vida. Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seriamos millonarios, dioses del cine o estrellas del rock, pero no lo seremos y poco a poco nos hemos dado cuenta y estamos, muy, muy cabreados.

No somos nuestro trabajo. No somos nuestra cuenta corriente. No somos el coche que tenemos. No somos el contenido de nuestra cartera. No somos nuestros pantalones... Somos la mierda cantante y danzante del mundo."

Em recreo, haig de començar a buscar espais, temps per trobar el que la meva ànima necessita. Una dosis d'oxigen que em retorni l'alè per viure altre cop, per així tornar-lo a perdre pel camí ...

We'll be counting stars

Let's fool around. Let's do it some strange way that you've always wanted to, but nobody would do with you.

Aquesta és la sensació que tinc, vull portar a terme la quantitat de temes pendents que tinc a la llista de coses a fer amb qui realment vulgui amb mi. Tinc ganes de descobrir nous horitzons, de desplegar-me, de sentir que no estic encaixonada. Però caic en l'error quan penso que ho haig de fer acompanyada; no es pot tenir tot a l'hora, i si el moment és aquí i ara, llavors seguirem endavant, sigui en solitari o amb companyia. 

M'estic carregant de noves idees  estic coneixent persones autèntiques, interessants, pintoresques i entranyables. Estic veient com la gent del meu voltant està "creixent", tant les nenes, com les companyes de la uni i els nens del cau. Me n'adono que cada cop sóc més difícil de complaure, una inconformista en potència, una ampolla de cava per encetar...em donava la sensació, fa temps, que ja no tenia coses noves per descobrir, però me n'adono (menys mal) que estava tant equivocada. Necessito més...